Divendres 22 de març va vindre la Mònica la mare de la
Txell a fer-nos un taller de risoteràpia. Primer ens va fer dir el nostre nom i
el que ens agradava com si no tinguéssim dents. Després ens vam saludar com si
feia molts anys que no ens vèiem. I després érem com una televisió i ens
canviava de canal. Després fèiem com si seguéssim personatges inventats o de
fantasia, i després érem joguines que se’ns acabava la bateria. I per últim vam
fer un massatge com si ens dutxéssim.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada