Un
matí el Joan va venir a l’escola parlant en Alemany i ens va donar una feina en Alemany que es
deia: quan nosaltres siguem marcians. Això ens ho va fer per entendre
com es pot sentir el Vladik ara que ha d’aprendre un nou idioma. Ens volia
ensenyar com s’ha sent quan no parles l’idioma que parlen els teus companys.
En
el full que ens va donar havíem de descobrir què deia però tot estava amb
Alemany i no enteníem res de res perquè les
paraules són molt diferents a les nostres. Havíem de descobrir les paraules
deduint si eren preguntes si s’assemblaven a les paraules que coneixem.
Abans
de que s’acabés el matí, ens va ensenyar un vídeo d’un eriçó que era nou a
l’escola i sense voler sempre punxava a la gent que estava en el seu voltant.
Els companys de l’eriçó es pensaven que ell ho feia expressament. Un altre dia
li deien si volia jugar a futbol però ell punxava la pilota amb les seves
punxes i els infants seguien pensant que ho feia expressament. Però hi havia
una nena que intentava ser amic de l’eriçó, per aquest motiu, per Nadal la nena
va parlar amb tota la classe que li
regalarien unes fundes perquè no punxés a les altres persones. Quan li van
regalar tothom ja va estar amb ell tots els dies com si fos un animal sense
problemes i tots es van posar molt contents.
El vídeo
és molt bonic perquè així hem vist com se senten les persones que són diferents
i poden arribar a fer mal als altres sense voler. També, al final del vídeo els
companys troben una solució per tal que tothom
se senti bé. Això esta bé perquè sempre es pot trobar una solució amb
tothom.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada